Actualitzacions del Fotolog

El món esta boig? Ja se que amb aquest títol molts pensareu que aquesta actualització tindrà com a fi criticar el pèssim partit del Barça que inexplicablement s’ha deixat remuntar un 2-0 a casa. Però no no, al món també hi han coses que estan pitjor. Si si, creieu-me, pitjor que el joc del Barça.

Dons aquesta tarda, en una de les tantes pauses que he fet mentre estudiava o si mes no intentava estudia economia, he trobat això i ma fet força gràcia, així que ho compartiré amb vosaltres juntament, com es havitual amb mi, amb una petita crítica.

Aquí van algunes instruccions autèntiques que apareixen en les etiquetes de diversos productes de consum:

- En una caixa de sabó Dove:
INDICACIONS: UTILITZAR COM SABÓ NORMAL.
(Com s’usen els sabons… NO normals…?)

- En alguns menjars congelats Findus:
SUGGERIMENT PER A SERVIR: DESCONGELAR PRIMER.
(Però només és un sugeriment…)

- En les postres Tiramisú marca Savory (imprès en la part de darrere):
NO DONAR LA VOLTA A L’ENVÀS…
(Uyyy…massa tard… xD)

- En un paquet d’una planxa Rowenta:
NO PLANCHAR LA ROBA SOBRE EL COS.
(Sense comentaris)

- En un xarop contra la tos per a nens:
NO CONDUEIXI AUTOMÒBILS NI MANEGI MAQUINÀRIA PESADA DESPRÉS D’USAR AQUEST MEDICAMENT.
(es més; que no es droguin ni prenguin alcohol! xD)

- En un ganivet de cuina coreà:
IMPORTANT: MANTENIR FORA DE L’ABAST DELS NENS I LES MASCOTES.
(Però quines mascotes tenen els coreans!!)

- En una tira de llums de Nadal fabricades a Xina:
NOMÉS PER A USAR EN L’INTERIOR O EN L’EXTERIOR
(Única i exclusivament… xD)

- En un paquet de fruites seques d’American Airlines:
INSTRUCCIONS: OBRIR EL PAQUET, MENJAR LES FRUITES SEQUES.
(Uff, gràcies!)

- En una serra elèctrica sueca:
NO INTENTI DETENIR LA SERRA AMB LES MANS O LES CAMES.
(Sort que ens avisa…)

- En la caixa d’un televisor Wauta TV340:
ABANS DE MIRAR UN PROGRAMA ENCENGUI EL TELEVISOR. (Error………..primer ha d’endollar-se xDD)

- En el manual d’un teclat RAZOR Keyboard XP:
Si el seu teclat no funciona, escrigui’ns un e-mail a: TECH@RAZOR.COM
(Com ho escric si no tinc teclat…burru!)

Tots sabem de primera ma o d’amics que ens ho han explicat, que hi han restaurants, bars, locals, que apart de servir-te el típic plat de la casa, per tal de fer l’estada mes amena acompanyen l’àpat amb un petit espectacle. No amb menys ironia de la qual us tinc acostumats, avui us parlaré d’això.

Tot va comença en un dia completament intranscendent, quan jo i el senyor Sànchez, sufocats per la monotonia de la “Play”, vam decidir introduir un element picant a les nostres vides i anar a sopar a un local de Kebabs; la qual cosa donarà pas a tres histories completament diferents entre elles, però amb un element comú: el kebab

Kebab 1: Atrapame si puedes!
Aquell mateix dia, un cop vam entrar al Bar, ràpidament vam prendre consciència de que si volíem gaudir d’un bon sopar havíem de deixar de banda les condicions higièniques de l’establiment.
Dit i fet, ens vam acostar a la barra i després d’una llarga, estranya i confosa conversa amb el “cheff” vam aconseguir demanar. Per posteriorment anar a la terrassa i acabar degustant segons el nostre parer una de les 7 meravelles del món culinari.
No obstant, mentre els nostres paladars gaudien d’aquella orgia de sabors, per al nostre costat, de sobte i corrents van passar un grup de punks que semblava que s’haguessin vist reflexsats a un mirall o que els perseguís el mateix dimoni. Ven avia’t va quedar resolt el misteri, ja que al cap de pocs segons un segon grup força més nombrós de mal vestits els anava al darrere acompanyats de tota mena d’estris contundents!
Encara que tot aquell enrenou no va aconseguir distreure’ns del nostre apreciat Kebab; i entre mossegada i mossegada anàvem veient passar cotxes de policia i al mateix moment debatint quin Kebab ens havia agradat mes, si el de “pollo” o el de “ternera”.

Kebab 2: Aquella son que ens ve després de menjar…
Amb els antecedents de l’últim sopar, pràcticament se’ns va fer impossible evitar-ne la tornada. Empesos per els desitjós de l’estómac i la promesa d’espectacle assegurat, ens vam deixar caure altre cop al Bar.
Aquest cop per això l’espectacle ja havia començat, mea culpa, dons havíem arribat una mica mes tard de les nou i ens vam trobar amb la sorpresa que just al costat d’on havíem sopat l’ultima vegada hi havia un personatge pràcticament nu que plàcidament havia conciliat el seu son arrepenjat a la paret. Sorpresos per l’escena vam entrar al local sense treure l’ull d’aquell indigent.
Lògicament al sortí la situació encara no havia canviat i ja prestant-hi mes atenció veiem com no érem els únics a qui sorprenia aquella escena. No obstant adduïts per l’olor del Kebab tant nosaltres com el públic vam seguir asseguts a la cadira menjant i esperant algun moviment.
Finalment l’home va despertar d’aquell profund, i per la cara que feia, no gosaria dir-ne bon son.
Tot seguit amb un sobre esforç físic va aconseguir posar-se en peu. Perdut, desorientat i brut de dalt a baix va asseure’s al costat d’una taula on semblaven reconeixel o si mes no, acceptar-lo al grup.

Amb la parabòlica oberta vam arriba a sintonitzar amb la conversa i tot i que la senyal no era gaire clara, sembla que l’origen d’aquelles condicions provenien d’una discussió amb la dona.
Un cop acabat el Kebab, vam tornar cap a casa amb la profunda i acertada reflexió de que de les dones no se’n pot treure mai res de bo. (Amb accepció de totes les dones que esteu llegint aquest fotolog es clar)

Kebab 3: “Es un buen chico, el nunca haría daño a nadie”
Si una cosa ja esta bé, perquè canviar-la?  I amb aquesta idea, seguint amb el nostre costum, avui també  ens hi hem arribat. A més, estàvem experimentats i per demanar el menjar ja tant sols era una curta, estranya i confosa conversa amb el “cheff”, però almenys era curta.
Seient al nostre lloc de sempre i parlant sobre les delícies del Kebab, de cop una veu forta i trencada que es feia sentir va exclamar: “¡Os voy a matar a todos malditos gitanos, a mi no me robais cabrones!”, era l’inici de l’espectacle.
Segons mes tard hem comprovat com aquella sorollosa veu prenia forma en un home descamisat i armat amb dos ganivets de carnisser, que mentre repetia paraules amb prou feines sentit i amb els ganivets anava picant les taules i simulant gestos d’agressió, la qual cosa creava pors en els espectadors que es preguntaven si aquest espectacle entrava amb el menú.

“Eren dos i va rebre el tercer”, però per sort la dita no sa complert.

Desprès d’una llarga espera ha arribat la policia, però el net de Bin Laden ja havia tingut temps suficient per amagar els ganivets i fer-se passar per víctima. Tot i que una veu del públic ha alertat als homes de blau explicant el que havia passat, companys del violent descamisat han sortit a la seva defensa elegant que era un bon noi i que ell mai faria mal a ningú. Bocabadats per aquestes declaracions, tant nosaltres com la resta dels espectadors han pogut veure com la policia no ha fet res, i el bon nen amb ganivets ha pogut marxar cap a casa…

Per si algú es pregunta quin bar es, per anar-hi o per allunyar-se’n el màxim possible, es aquell que hi ha al costat de l’estació centre de la Renfe. Encara que no em pregunteu el nom perquè la veritat mai hi he prestat atenció.