Sudàfrica

Human Factor es el titol de la pelicula que podra fardar de tenir al reconegut i admirat mundialment Jaume Balaguer!

Alguns ja ho sabieu, altres no, avui dilluns comensava el rodatge de la pelicula del Clint Eastwood, Matt Damon i Morgan Freeman que anira sobre el mundial de rugby que va aconseguir ajuntar  a blancs i negres despres de l’aperheid.

Pero comensem desde el principi.
Avui de matinada, concretament a les 6h del mati, agafava un autobus que ens portava cap a Newlands, l’estadi dels Stormers, l’equip local de Cape Town. Un cop alla, despres d’un caos organitzatiu, han aconseguut asseure a unes mil persones, jo entre elles a l’estadi (tots previament vestits per l’event).

Jo estava alla, entre aquelles 1000 persones, totes elles extres, i ens fariem passar per espectadors de la final de Rugby de 1995 que va enfrontar Anglaterra contra Sudafrica. Afortunadament, jo i els meus amics aviem sigut inteligents i ens les aviem arreglat per seure a primera fila, just al costat de la boca per on surten els jugadors (en aquest cas els actors).

El Clint ha sigut el primer en sorti, i entre aplaudiments ens donava les gracies per haver vingut. Tot seguit coordinadors, actors secundaris i extres comensaven a preparar el plato, i mentre ho feien, n’ha sobresortir una veu per sobre les demes “ens falta un securty guard, n’hi han 19, i n’hi haurien d’ahver 20″, i en aquell moment els he dit als meus amics “ostres, seria molt xulu que ens demanesin a nosaltres ocupar aquet lloc” i mentre deia aquestes paraules magiques s’acosta un coordinador, es planta just davant meu i exclama al public “necessitem un volutari que vulgui fer de Security Guard, algu ho vol fer?” No havia deixat que passes ni una decima de segon que ja avia dit “I”

I amb un simple gir del desti, en el segon en que un triga a pronunciar “I”, havia passat de ser 1 persona entre 1000, a ser 1 perosna entre 20. Estava contentissim!

Em van dur a un camerino, em van donar roba i em van torna a l’estadi, no obstant ja no estava a la grada, ara estava al camp, amb els extres que feien de fotograf, amb els actors que formaven l’equip de Rugby de Sudafrica i sota les ordres directes de Clint Eastwood. Allo no era la cirereta del pastis, era un pastis amb moltes cireres!

Pero encara hi faltava la nata per sobre, ja que al cap de 5 minuts sortia Matt Damon a la gespa, vestit de jugador de Rurby i, sense voler decepcionar a ningu… per la pelicula l’han fet engreixar bastant i se’l veu forsa gran. No ho abstant, ja us explicare despres que es una perosna molt agradable i molt humana.

Be, un cop en Matt en escena, ja era hora de rodar, la primera sequencia que es va filmar va ser l’entrada dels jugadors al terreny de joc, que, hi havien dos actors que em sonaven moltissim (despres buscare els noms) i tambe un dels jugadors es el fill del Clint Easwood, que aquest si que em sap molt greu, pero es un xulo acabat.

Varies vegades es va repetir aquesta escena i en moltes d’elles sem veia a mi, de peu, amb un peto groc i fent de guardia de seguretat, pero sempre en segon pla. Igualment jo tenia el Matt a menys d’un metre, que com ja he dit, una persona molt amable, que parlava amb tothom, i si, amb mi tambe, ell de seguida ha reconegut que per l’axent jo no era local i aixo ha donat peu a que jo li expliques quer soc de Barcelona i que estava estudiant angles a Cape Town, llavors ell ha dit que Cape Town es una ciutat molt maca i llavors un altre a intervingut a la conversa preguntat-li quin era el seu seguent progecte i ens ha explicat que es rodara a Las Vegas, pero que no ens podia explicar mes. Amb dues paraules: Im-Presionant, hem estat com 5 minuts ven bons xerran com si estiguesim en un Cafe. Al pastis practicament no hi cavien mes cireres.

Pero encara hauria de fer lloc per dues mes, la primera l’entrada de Morgan Freeman actuan de Nelson Mandela, que realment, semblava una copia d’ell, actua molt molt be. S’he la filmat a ell saludant els jugadors i tambe saludant algu del public.

I finalment, l’ultima cirera del pastis, es la que m’ha fet passar de ser 1 persona de 20, a 1 persona d’1. He sigut l’unic Security Guard que ha sigut filmat individualment, desde un primer pla i a mes varis cops.

Rellegiu tot el que us he explciat, i conteu totes les experiencies que he viscut avui… un gran dia, aixo si, ha sigut de les 6h del demati, fins a les 5h de la tarda.
Aixo fa que ara estigui escribin practicament amb els ulls tancants, estic cansadissim… ja ho podeu comprovar amb la escriptura i en la barreja de temps verbals que he fet al explicar tot aixo, me n’he donat compte, pero el meu cervell esta massa en off per rectificar errors…

Fotos i autograf es l’unica part que trenca la festa, ja que esta totalment proivit fer fotos i tampoc et deixen demanar autograf… aixi que no crec que pugui portarli a la Mireia l’autograf del Matt, pero en fi, dema hi torno, demapassat tambe i es possible que fins i tot un altre dia, aixi que tindre forses ocasions!

I res, deixeume acomiadar, que veritablement necessito anar a dormir, avui nomes actualitzava perque se que volieu saber com mavia anat, i tambe perque volia explicaro =)
Bona nit a tothom!

Continuat amb l’actualitzacio d’air, avui em toca explicar el divendres.

Al matir, vam anar a Nynsna, concretament al Waterfront, que comparat amb el de Cape Town, dons tampoc es veia una gran cosa, tenia el seu encant com tots, pero res fora de lo corrent. Alla vam aprofitar per esmorzar i fer quatre fotus. Un cop acabada la visita a Nynsna vam possar rumb cap a Plettensberg, una altre ciutat costera, pero que a 20 km s’hi localitzava un parc natural on s’hi feien safaris.

Com ja vaig deixar entreveure fa un parell de dies, el safari va ser bastant light, encara que no em puc queixar, perque vam poder veure molts animals i de molt aprop. La durada del Safari va ser de dues hores, anavem montats en una mena d’un camio 4×4 adaptat per dur passatgers. Vam comensar anant a veure un dels animals mes farotges i perillosos de l’africa: la girafa! Je. Despres de les girafes, vam anar a veure els lleons, o mes ven dit, lleones, que em van recordar al meu gat, ja que les tres lleones estaven estirades a terra, descansant i prenent el sol.  Despres vam poder contemplar com un rinoceron es remullava en el fang, un altre que te una vida molt dura, vaig pensar. Llavors va arribar el torn dels antilops i les zebres. I finalment els cocodrils, que despres d’haver estat a la granja de cocodrils, allo em va semblar ridicul. Per en fi, ens ho vam passar be, i vam poder veure molts animals.

Despres del safari, vam tornar a la ciutat per comprar menjar per fer una barbacoa. Ens va costar encendrela, pero finalment despres d’uns quants intents ens en vam sortir i tothom va quedar content.
No obstant a tots ens rondava inevitablement un tema per el cap, el Bungy Jumping. L’andema era el dia en que haviem de saltar i molts estaven nervios. Jo la veritat, no vaig sentir por ni nervis en cap moment, ven el contrari, estava emocionat, tenia moltes ganes de saltar i la por era l’ultima cosa que em passava per el cap.

Pero aixo ja es un altre dia, i us ho explicare dema.

 

(i m’agradaria poder penjar fotos.. pero no se perque, avui no em deixa… si puc les penjare al facebook i ja penjare el link aqui)

Tal com vaig prometre, durant el transcurs de la setmana anire actualitzan la web explciant la Garden Route.

Avui toca el primer dia; i tal com vaig explicar ahir, despres de llogar els cotxes, el primer pumt de parada va ser Cape l’Aghullas, el punt que esta mes al sud d’Africa. Encara que per ser sincers amb vosaltres, si no fos per un monument que t’ho indicava, ningu se’n adonaria. Fisicament es un lloc ben normal. Pero que per sort, vam arribari en el moment de la posta de sol, de tal manera que vam poder fer unes fotos molt boniques. Un cop acabada la posta de sol, realment no teniem gaire gran cosa mes a fer. A mes, el temps no era un factor del qual en podiem abusar, ja que eren les 8h de la nit, i fins el Backpaker encara ens faltaven 3h de cotxe. Pero vam parar a sopar a un restauran i despres al ser de nit no vam trobar el Backpaker a la primera. Finalment a les 2h de la matinada el vam trobar. Una acollidora casa a primera linia de mar i ambientada amb la pasio de la zona: el surf.

Cansats del llarg viatge, poca cosa es va fer aquella nit, vam anar a dormir amb el reso de les onades com a nana i  amb el numero 9 marcat al nostre despertador.

 

Dema: el waterfront de Nysna i el safari.

Petons a tothom i fins dema!