Kylemore 41, Cape Town, Sudafrica

Tal com vaig prometre, durant el transcurs de la setmana anire actualitzan la web explciant la Garden Route.

Avui toca el primer dia; i tal com vaig explicar ahir, despres de llogar els cotxes, el primer pumt de parada va ser Cape l’Aghullas, el punt que esta mes al sud d’Africa. Encara que per ser sincers amb vosaltres, si no fos per un monument que t’ho indicava, ningu se’n adonaria. Fisicament es un lloc ben normal. Pero que per sort, vam arribari en el moment de la posta de sol, de tal manera que vam poder fer unes fotos molt boniques. Un cop acabada la posta de sol, realment no teniem gaire gran cosa mes a fer. A mes, el temps no era un factor del qual en podiem abusar, ja que eren les 8h de la nit, i fins el Backpaker encara ens faltaven 3h de cotxe. Pero vam parar a sopar a un restauran i despres al ser de nit no vam trobar el Backpaker a la primera. Finalment a les 2h de la matinada el vam trobar. Una acollidora casa a primera linia de mar i ambientada amb la pasio de la zona: el surf.

Cansats del llarg viatge, poca cosa es va fer aquella nit, vam anar a dormir amb el reso de les onades com a nana i  amb el numero 9 marcat al nostre despertador.

 

Dema: el waterfront de Nysna i el safari.

Petons a tothom i fins dema!

Hola a tothom!
Avui a les 3h de la matinada arribava a casa, amb un cansamnet de 4 dies sense pausa i en prou feines dormir, pero tambe amb un dels millors vaitges de la meva vida a la botxaca.

Es impossible amb una actualitzacio explicar tot el viatge, aixi que avui em limitare a escriure la introduccio, un resum general que expliqui aquets quatre dies, i llavors durant el transcurs d’aquesta setmana i la que ve, intentare anar actualitzan la web dia per dia.

Comencem doncs. Erem un grup de 10, i si mireu la primera foto us els anire anomenant d’esquerra a dreta: Erasmus (Noruega), Agustina (Argentina), Juan (Madrid), Jo, Luisa (Italia), Ahmed (Libia), Artem (Ucrania), Ruslan (Takikhgistan) i Jonathan (Colombia).  Vam sortir el dijous, mes tard del que preveiem perque vam tenir altre cop problemes al llogar el cotxe. Finalment ens en vam sortir, pero vam haver d’adabtar-nos als cotxes que ens oferien. No va ser una adabtacio gaire dificil, ja que els dos cotxes que ens van oferir van ser un BMW i un Land Rover. Aixo ens obligava a pagar una mica mes, pero la diferencia era petita, i com que les despeses es repartien entre 10, tot es veia desde uns altres ulls.

La primera parada va ser a Cape  Agh, llavors vam anar a dormir a un backpaker situat a Nnysna.
L’andema vam estar al Waterfront de Nnysna i aquella mateixa tarda tambe vam anar a fer un “safari” bastant light, pero bueno, va esta prou be. A la nit vam anar a comprar menjar per fer una barbacoa, i la nit ens la vam passar al backpaker de festa.
El dissapte va ser el gran dia, ja que de bon mati, ens haviem de llansar del Bungy Jumping mes alt del mon. Va ser increible. Tinc fotos i tinc el video del salt, les fotos les penjare quan actulitizi dema o demapassat. El video es mes complicat, ara paralelament mentre escric mestic barallant amb el youtube perque em deixi penjar un video.
Despres del Bungy i uns quants kilometres mes vam arribar a Jeffreys Bay, on el dia no ens va acompanyar gaire, pero tot i aixo no vam desaprofitar l’oportunitat de banyarnos a l’ocea pacific.
Finalment, ahir diumenge al mati ens vam arribar a Port Elizabeth, on vam estar passejant arrant de platja i tambe vam anar a veure dofins.
Un cop acabada la visita a Port Elizabeth ja era hora de tornar cap a Cape Town. Ens esperava un llarg cami de tornada, concretametn 8 hores. Pero tots sabiem que havia valgut la pena.

Ha sigut sens dubte un gran viatge, amb uns paisatges preciosos i amb unes experiencies inolvidables. No us perdeu les futures actualitzacions que hi hauran durant la setmana!

 

 

Fins dema!

Hola de nou a tothom un dilluns mes. La setmana passada us comentava la possivilitat d’anar a fer la Garden Route amb els amics. Be el cas es que es va haver de pospondre per aquesta setmana perque tots els cotxes estaven llogats. Aixi que si, aquest dijous si que vaig a fer la Garden Route (si tot va be es clar).

 

Daltre banda, durant la setmana passada tampoc ha transcorregut gran cosa. El divendres passat ja vaig anunciar a la host-family que el 1 de Mars em treslladava a la nova residencia. Vaig prepararme un bon discurs i res, bon ambient, no es van molestar i tot va anar be.

 

I com que tampoc hi ha gran grans novetats, avui hem centrare en explicar dos esdeveniments, que es possible que a mes d’un el preocupin, pero d’altra banda, si negues la realitat tampoc serviria de res.

El cas es que la setmana passada, els dos cops que viag surtir a pendre algo amb els amics, en les dues occasions hi van haver baralles. I no d’aquelles en que es parla molt i llavors a l’hora de la veritat res. La primera va transcorrer al bar Dubliner, quan una noia va pagar (del verb pay) a un cambrer amb un bitllet fals. En el moment de l’accio ningu se’n va donar compte, pero al cap d’una estona el cambre va adveritr la ilegalitat del bitllet I va anar corrents a perseguir la noia, la qual va tractar sense preguntarli res abans, com a una delicuent. Agafant-la de males maneres i empenyent-la. Jo I els meus amics erem testimonis dels esdevenimetnt i anavem seguint el conflicte. La noia espantada, va surtir corrent del local i la seguretat i el cambre la van perseguir fins agafarla. Jo sincerament, no creia que la noia tingues la culpa, algu li deuria haver donat el bitllet en un canvi, i ella el va utilitzar amb normalitat, ja que sino, dubto que sagues quedat mes estona al local…

El cas es que l’agresivitat dels camares i guardies va anar agumentant, proporcionalment a la agresivitat dels amics de la noia. Nosaltres ens ho miravem de ven aprop i ja preveiem que la festa acabaria malament. Fins el punt que el meu company de Rugby, Diego, un noi de Venezuela em va dir “si peguen a la noia, jo m’hi poso a defensar-la”, jo mel vaig quedar mirant, sabent perfectament que si es donava el cas, sabia que era suficientment valent o inconscient per entrari. No vaig tindre temps de aconsellar-li que es quedes a un marge que van pegar a la noia, va comepnsar la baralla, ell va anar-hi i redera d’ell jo i un altre noi per mirar de treurel.

La policia va arribar, pero no van intervenir fins que la cosa es va calmar. Nosaltres vam treure al venesola i en vam poder sortir practicament ilesos. Vam decidr marxa d’alla i deixar l’ordre i la justicia per la policia.

No se com va acabar la historia, quan vam marxar un policia parlava amb la noia i tres mes estaven amb la resta de la gent mirant de possar ordre.

 

Pero he dit que n’explicaria dos, per sort aquesta segona ens vam limitar a ser nomes espectadors. El dissabte vam anar a Fashion TV, i just quan arribavem, el porter s’enduia a un blanc cap a fora. Un cop a fora el blanc, que estava quadrat, va plantar cara al porter negre que encara estava mes quadrat. Nomes faltaven les trompetes per anuncia el combat de gladiadors. Encara que va ser un combat d’un sol asalt, ja que en tan bon punt el banc va fer el primer intent de golpejar al negre, aquest ultim va esquivar el cop i va respondre amb una esquerra que va tumbar i deixar KO d’un sol cop al blanc. Un “uff” multitudinari va resonar entre els espectadors, i va quedar tallat amb el “plof” que va causar el cos del blanc al caure al terra.

Aqui va acabar. La baralla i no se pas si la vida del blanc.

 

 

Pero no us preocupeu! Sobretot ara no vull que estigueu aqui tots patin. Jo estic be, no m’ha passant res, i se cuidar de mi mateix. Aixi que no patiu, aixo son nomes coses que passen de tant en tant.

I encara que no us ho expliques, passaralia igualment, aixi que no explicaro tampoc evitaria res.

 

 

Cambiant de tema. Dijous Garden Route, si finalment es fa, nose si dilluns em veure en cor d’actualitzar la web, aixi que segurametn sera dimarts.

 

Fins llavors…

Molts petons i abrasades!